dilluns, 17 de novembre de 2008

La Llei de Déu i nosaltres

En llegir els manaments de la Llei de Déu la nostra consciència ens diu que aquesta Llei és justa i bona. Però ens adonem que ningú de nosaltres és capaç de complir la Llei de Déu en tota la seva amplitud i profunditat. De fet no tenim ni la voluntat, ni l'interès, de voler complir la Llei de Déu.

La causa d'aquesta repulsió contra la Llei de Déu és que som rebels, pecadors, desobedients per naturalesa. 

Romans 3:10-20

10 Com està escrit: No hi ha ningú just, ni un.

11 No hi ha ningú que comprengui, no hi ha ningú que cerqui Déu.

12 Tots s’han desviat, alhora s’han fet inútils: no hi ha ningú que actuï amb benignitat, no n’hi ha ni un de sol.

13 La seva gola és un sepulcre obert, amb les seves llengües parlen enganyosament, sota els seus llavis hi ha verí d’àspids.

14 La seva boca és plena de maledicció i d’amargor.

15 Els seus peus són lleugers per vessar sang,

16 en els seus camins hi ha ruïna i desgràcia,

17 i no han conegut el camí de la pau.

18 No hi ha temor de Déu davant dels seus ulls!


19 I sabem que tot allò que diu la llei ho diu als qui estan en la llei: a fi de tapar tota boca, i que tot el món resti subjecte al judici de Déu.

20 Per tant, cap carn no serà justificada davant d’ell per les obres de la llei: perquè per la llei ve el coneixement del pecat.